El turisme, en els seus diferents aspectes, ha esdevingut un dels fenòmens de major creixement i repercussió social i econòmica a la Barcelona dels darrers temps.

D’ençà de la celebració dels Jocs Olímpics del 92, el creixement turístic de Barcelona ha seguit un ritme veritablement ascendent, tot especialitzant i diversificant cada vegada més la seva oferta i demanda. Certament, el context olímpic va afavorir la projecció internacional de la imatge de Barcelona, que en aquells moments es presentava renovada i amb nous valors i propostes adaptades als mercats emergents. En aquest context naixia el Consorci Turisme de Barcelona, essent fruit d’un acord entre el sector públic i privat de la ciutat, que amb la seva posada en marxa va treballar per donar continuïtat a l’empenta propiciada pels Jocs Olímpics, afavorint que l’àmplia planta hotelera, de serveis i noves infrastructures de la ciutat s’anessin rendibilitzant i millorant amb el pas del temps.

Turisme de Barcelona es creava fruit d’un acord i estreta relació de complicitat i suport entre l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que tot aprofitant l’avinentesa dels Jocs del 92 establien les bases i l’organització operativa per al creixement turístic de Barcelona. Avui dia, la ciutat de Barcelona es troba entre les principals destinacions internacionals de turisme urbà.

Cal assumir que el turisme esdevé un element clarament estructurant de la ciutat, ja que la seva activitat incideix de manera transversal al conjunt de la societat i afecta la seva vida econòmica, social, cultural i territorial en múltiples vessants; de fet, difícilment podem imaginar Barcelona sense turisme, de la mateixa manera que els grans o mitjans centres urbans d’arreu del món tampoc no poden concebre’s sense l’activitat turística, els fluxos de la qual es combinen amb l’entrada de tot tipus de visitants que utilitzen i viuen la ciutat i els seus entorns per motius cada cop més plurals. El turisme està en alça a tot el món. I en concret el turisme urbà és un dels que experimenta major creixement, tot formant part indiscutible dels processos de terciarització que viuen la majoria de ciutats i països d’arreu del món.

La projecció i reconeixement internacional de la imatge de la ciutat, el dinamisme econòmic i empresarial, la generació d’ocupació, creixement i diversificació de llocs de treball, la revitalització dels sectors culturals, d’oci i lleure i l’ampliació de les infrastructures d’acollida, transports, planta hotelera i serveis en general, són algunes de les bases i efectes més importants que es deriven del turisme a Barcelona.

La condició de ciutat turística ha comportat una sèrie d’adaptacions funcionals i socials, de manera que els barcelonins, en un marge relativament curt de temps, han hagut d’aprendre a conviure amb els nous “ciutadans temporals” que escullen Barcelona per fer negocis, cultura, formar-se i gaudir. Tot plegat, forma part d’un procés en el que institucions, sectors, ciutadania i visitants han d’aprendre a conciliar la mútua coexistència, a fi i efecte d’obtenir més qualitat de vida, millors experiències i millor rendiment.

El conjunt dels efectes que l’activitat turística genera a la societat són certament complexos. Sovint, alguns dels efectes del turisme provoquen molèsties i incomoditats a la ciutadania, generant malestar i sentiments en contra del turisme.

Avui, Barcelona es planteja nous reptes i propòsits, que requereixen un profund procés de reflexió que passa pel replantejament d’algunes qüestions clau, com per exemple el tipus de creixement i model de gestió turística, la quantitat i conseqüències dels impactes i efectes del turisme i les formes de convivència que es produeixen entre barcelonins i visitants.